#FANTASTICWOMEN – Mistinguett Sparkling Wine

Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Data is Loading...
#FANTASTICWOMEN

Maria Xinxó, a simple vista, ja es veu que és una dona clarament fantàstica. La seva mirada felina, els seus cabells rossos, gairebé platinats, i arrissats (bé, avui llisos!). Vesteix de manera camaleònica, però impecable. El seu somriure sempre va seguit d’una rialla. És expressivitat en estat pur. Periodista de referència a Catalunya, triomfa com a copresentadora amb l’Albert Om al programa de Rac1, Islàndia, líder d’audiència a la seva franja horària. La Maria és seguidora de Mistinguett des que el va descobrir al Festival de Cinema de Sitges i es va convertir en ambaixadora de la nostra ampolla icònica, La Plume.

Et vols impregnar del seu optimisme? Continua llegint!

Com és el teu dia a dia?

El meu dia a dia és bastant caòtic (riu), en el sentit que són moltes hores i és difícil desconnectar quan fas un programa com Islàndia, que és un programa que busca històries humanes i no les de les celebrities o famosos. Llavors, laboralment, començo a les 11 h. i no marxo fins que s’acaba el programa a les 20.30 h, i després fem una reunió amb l’equip i no marxo fins les 21 h. i pico… Per tant, estic tot el dia treballant, i fins i tot a les meves estones lliures, els caps de setmana, mentre dormo, etc., continuo pensant en contingut per al programa.

Sinònim que t’encanta la teva feina…

Sí, m’encanta. Si no m’encantés seria impossible. La gent diu que és una feina vocacional, i és així. Jo vaig fer batxillerat científic i, al final, circumstancialment, vaig acabar fent periodisme. La veritat és que, si no t’agrada, no ho gaudeixes, no val la pena, perquè hi dediques moltíssimes hores. En el meu cas, compensa; m’agrada molt.

 


Com t’organitzes?

Amb post-its, fent llistes… Vaig tot el dia amb llistes per poder organitzar-me i ratllant el que he fet o apuntant idees que em venen al cap. Si tinc una estona lliure, doncs avanço molt en un tema per, així, tenir prou documentació per més endavant. No hi ha cap altre secret que aquest: fer llistes, anar ratllant i fent “check, check, check…”.





Què t’inspira?

M’inspiren les vistes que tenim aquí a Rac1. Crec que és meravellós treballar amb aquesta llum natural, perquè et dona vida. Em dona fins i tot la sensació d’estar volant, de poder pensar lliurement.

I la teva passió?

La ràdio, la comunicació, la gent, les històries… Compartir. Soc molt activa a les xarxes socials, sobretot a Instagram, i crec que la base d’aquest canal és això: compartir. Compartir el teu dia a dia, coses que, de vegades, semblen una ximpleria, però que a la gent els agrada. I a mi m’encanta veure el que fan els altres, els llocs on van… I acabes aprenent un munt de coses que no coneixies.

I riure! No recordo ni un dia que no hagi rigut. Fins i tot en els dies més tristos, en moments durs, l’humor sempre acaba sortint. És una vàlvula d’escapament perfecta.





Practiques algun hàbit saludable?

Des de fa poc vaig al gimnàs, que era una assignatura superpendent que tenia, ja que ho vaig intentar diverses vegades, però no era constant; anava pagant les quotes i no hi anava mai… Fins que em vaig apuntar a un gimnàs que és al costat de la feina i això em va perfecte, perquè si no seria impossible i m’acabaria passant com sempre. Així que, quan surto d’aquí, me’n hi vaig directa. Tinc un entrenador personal i m’anima molt a continuar. És molt motivador. També vaig a classes dirigides amb més gent i, així, m’animo a seguir el ritme de la resta, i tornem al tema de compartir… La veritat és que em sento més bé cada cop que faig esport. Espero que duri!

Més enllà de l’estil… Volem saber, què és el que fa destacar Maria Xinxó?


Crec que la gràcia és que faig el que vull. Un dia puc anar molt arreglada i un altre dia molt informal. De vegades, la gent se sorprèn: “Ui, que rockera!” o “Si que vas atrevida avui, no?”. Hi ha dies que puc anar amb talons de 15 cm i al dia següent amb vambes, i em sento còmoda amb les dues coses. I faig el mateix amb els cabells; no tinc un estil concret: tinc les cabells arrissats, però avui els porto llisos. No m’agrada encasellar-me. Em poso el que em ve de gust. És la gràcia de la meva manera de ser. No hi ha res pensat.




Quina ha estat la teva experiència més Mistinguett?

Mistinguett, per mi, és elegància. La Plume és precisament això, elegància. I la meva experiència Mistinguett va ser la festa que es va fer per presentar La Plume al Festival de Cinema de Sitges. Va ser un esdeveniment molt bonic i molt avantguardista. Hi havia una barreja d’estils molt interessant. Hi havia quelcom de modern, quelcom d’elegant, també d’arriscat… Crec que tot això ho dona i defineix Mistinguett.

Ja coneixes la figura de l’autèntica Mistinguett, saps que li rendim homenatge a ella i a totes les dones que lluiten per un somni. Actualment, quin seria el teu referent, la teva Mistinguett?

Ho tinc claríssim. Fa uns mesos vaig descobrir una dona impressionant. És la Clara Peya, compositora i pianista. És una noia que, com la dona Mistinguett, s’arrisca amb tot. Fa uns espectables que no tenen res a veure amb el que he vist habitualment. És molt especial i molt feminista. En els seus treballs, tot el que diu té un sentit: en el seu darrer disc, té unes lletres molt reivindicatives i en l’espectacle que fa ara a la Sala Beckett fa una representació que a mi em va deixar impactada. La Clara té un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i, juntament amb la seva germana, que és ballarina, expliquen, de manera preciosa, aquesta realitat, sense estigmes. Avui dia, hi ha molts tabús en parlar de les malalties mentals. Doncs ella trenca amb tots aquests tabús. És per això que, per mi, és la dona referent en molts aspectes.


EL NOSTRE TEST #FANTASTICWOMEN

Un moment del dia per prendre cava.
Et diria que qualsevol, però va, direm a mitja-tarda.

Un color.
El blau.

Una pel·lícula.
Moulin Rouge.

Una cançó.
Elephant Love Medley de Moulin Rouge. És una barreja de cançons brutal.

Un llibre.
L’últim que m’acabo de llegir, L’art de portar gavardina de Sergi Pàmies, que et deixa bastant tocat perquè diu moltes veritats.

Un imprescindible a la teva bossa.
Crema de cacau. Bé, i el mòbil! (esclata a riure). El que passa és que mai no és a la bossa; sempre el tinc a la mà.

I per a tu, què és el correcte?
Per mi, el correcte és ser feliç. Somriure. Passar-t’ho bé amb el que fas. I l’incorrecte alhora.

 

0