#FANTASTICWOMEN – Mistinguett Sparkling Wine

Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Data is Loading...
#FANTASTICWOMEN

Fa temps que coneixem a la Greta. No personalment, però si que seguim els seus passos. Sempre ens ha agradat la seva personalitat fresca, propera i espontània. Més enllà del seu carisma afrancesat, es nota que té inquietuds per a la bona vida en general. Li agrada cuidar-se, menjar bé, fer fotografies i, sobretot, fer tot això amb bona companyia, adora a les seves amigues! Tot això es nota en el seu perfil d’Instagram, sempre compartint bons moments amb els seus. Filla d’actor i d’escriptora, la Greta viu l’art en les seves pròpies carns des de ben petita, i això es nota en la seva mirada i en l’agilitat que té a expressar-se en cada pregunta que li fem.

Vam quedar amb ella de manera improvisada, quedava poca estona per presentar oficialment la seva darrera pel·lícula, La hija de un ladrón, al Most Festival i vam aprofitar que la teníem a casa per fer-li la nostra entrevista #*fantasticwomen. I ella ens va rebre encantada, de manera informal, però natural, de manera desenfadada, però autentica. Sense postureigs ni pretensions.

No te la perdis, ella és la Greta Fernandez, i en aquesta entrevista (o conversa entre copes) t’enamorarà, com està enamorant a tothom amb el seu personatge de Sara en l’opera prima de Belén Funes.


 
 

Greta, com és el teu dia a dia? Com t’organitzes?

No tinc una rutina molt clara, perquè depèn molt de si estic treballant o no. Per exemple, ara que estic de promoció de la pel·lícula, la meva rutina és no tenir temps per a res. Però per a mi això és el que em sembla més meravellós de la meva feina, poder tenir temporades de no fer res (i gaudir d’aquest plaer, del dolce far niente) o també aprofito per a entrenar, passar més temps a casa (sóc molt casolana), m’agrada molt llegir, mirar pel·lícules… També poder quedar tranquil·lament amb les amigues. Fa poc que em vaig mudar a Madrid, en el barri de Lavapiés i, si tinc temps, el vaig descobrint poc a poc. I aquest és el meu dia a dia si no tinc feina.

 

I si tens feina?

Doncs m’agrada estudiar molt bé el personatge. Amb el procés de creació gaudeixo molt, és molt creatiu si te’l prens amb afecte. El moment que poses veu a un paper i mires com es mou i com camina, fer viure un personatge que no té res a veure amb tu, és un procés molt bonic. Encara que descobreixes les teves inseguretats i pors, et trobes una mica de cara a cara amb tu mateixa… És un procés molt dur, però molt xulo, i quan no estic treballant, ho trobo a faltar.

 

Què t’inspira?

M’inspiro molt en les meves amigues, són una gran font d’inspiració. De fet, quan treballes amb personatges i emocions, et pots inspirar en qualsevol lloc. Caminant, passejant… Observes com la gent viu i s’expressa.

 

I la teva passió, més enllà del cinema?

M’agraden moltes coses: escriure, fer fotos… Sobretot, escriure. Sé que algun dia escriuré un guió o dirigiré una pel·lícula. És una cosa que tinc pendent.

 

Abans ens comentaves que has començat a entrenar… Quins hàbits saludables recomanes?

La meva mare sempre m’ha educat molt amb l’alimentació sana. Ella feia macrobiòtica i a casa sempre m’ho ha inculcat. M’agrada molt cuinar coses sanes i, també, cuidar-me la pell amb les meves cremes, les meves màscares, fer-me banyeres… i els meus moments de relax no me’ls toca ningú. I sí, he començat a treballar rutines amb un entrenador professional, el qual m’ajuda per a seguir el ritme en èpoques de molta feina. Vaig començar abans de rodar La hija de un ladrón i vaig estar preparada per a aguantar les sis setmanes de dur rodatge.

 

I quin tipus d’exercicis són exactament?

Doncs he començat a fer boxa! (riu)

 

Professionalment, quin tipus d’actriu ets?

Crec que tinc un bon balanç entre ser una persona relaxada i ser bona professional. Durant el procés creatiu, en La Filla d’un Lladre, l’he passat molt mal i alhora ho he gaudit molt, perquè tampoc sóc una persona que es torturi molt i està amb el personatge les 24 hores del dia. Sé separar el treball de la vida personal. Crec que sóc seriosa a l’hora de treballar, però també sóc lleugera.

 

I de manera personal, com és la Greta?

(Aquesta pregunta ens la respon la seva amiga Maty Chevrière, qui l’acompanya durant la presentació de “La La hija de un ladrón” al Most Festival).

La Greta és una persona amb una pau interior única. Té una manera de reflexionar molt interessant i de posar-se a la pell de l’altra persona. Pot donar una visió completament diferent de com veure les coses. És una persona molt empàtica.

 

Et consideres així?

Una mica… (respon tímidament)

 

Quin ha estat la teva experiència més Mistinguett?

Crec que va ser amb la meva única experiència que he tingut en el teatre, amb l’obra Amanda T. Va ser llavors que vaig agafar molta seguretat amb la interpretació, perquè vaig trobar molts recursos propis que desconeixia, i em vaig trobar molt còmoda en l’escenari, la qual cosa també et fa sentir molt poderosa. El teatre, a diferència del cinema, et dóna una presència única. I crec que va ser en aquest moment que vaig fer el clic en el meu treball com a actriu.

 

Per a tu, qui seria la Mistinguett actual? Qui seria el teu referent més Mistinguett?

No sóc molt de referents (riu), però admiro a moltes actrius com la Isabelle Huppert, la Marion Cotillard, a moltes directores… Però la veritat, no tinc preferida.

 




Test #fantasticwomen

Un moment del día per fer una copa de cava? La nit.

¿Un color? El lila.

Una pel·lícula? “Harold and Maude” de Hal Ashby

Una cançó? “Ne me quitte pas” de Jacques Brel.

Un llibre? “Momo” de Michael Ende

Un imprescindible a la teva bossa? Cacao!

0

#FANTASTICWOMEN

Maria Xinxó, a simple vista, ja es veu que és una dona clarament fantàstica. La seva mirada felina, els seus cabells rossos, gairebé platinats, i arrissats (bé, avui llisos!). Vesteix de manera camaleònica, però impecable. El seu somriure sempre va seguit d’una rialla. És expressivitat en estat pur. Periodista de referència a Catalunya, triomfa com a copresentadora amb l’Albert Om al programa de Rac1, Islàndia, líder d’audiència a la seva franja horària. La Maria és seguidora de Mistinguett des que el va descobrir al Festival de Cinema de Sitges i es va convertir en ambaixadora de la nostra ampolla icònica, La Plume.

Et vols impregnar del seu optimisme? Continua llegint!

Com és el teu dia a dia?

El meu dia a dia és bastant caòtic (riu), en el sentit que són moltes hores i és difícil desconnectar quan fas un programa com Islàndia, que és un programa que busca històries humanes i no les de les celebrities o famosos. Llavors, laboralment, començo a les 11 h. i no marxo fins que s’acaba el programa a les 20.30 h, i després fem una reunió amb l’equip i no marxo fins les 21 h. i pico… Per tant, estic tot el dia treballant, i fins i tot a les meves estones lliures, els caps de setmana, mentre dormo, etc., continuo pensant en contingut per al programa.

Sinònim que t’encanta la teva feina…

Sí, m’encanta. Si no m’encantés seria impossible. La gent diu que és una feina vocacional, i és així. Jo vaig fer batxillerat científic i, al final, circumstancialment, vaig acabar fent periodisme. La veritat és que, si no t’agrada, no ho gaudeixes, no val la pena, perquè hi dediques moltíssimes hores. En el meu cas, compensa; m’agrada molt.

 


Com t’organitzes?

Amb post-its, fent llistes… Vaig tot el dia amb llistes per poder organitzar-me i ratllant el que he fet o apuntant idees que em venen al cap. Si tinc una estona lliure, doncs avanço molt en un tema per, així, tenir prou documentació per més endavant. No hi ha cap altre secret que aquest: fer llistes, anar ratllant i fent “check, check, check…”.





Què t’inspira?

M’inspiren les vistes que tenim aquí a Rac1. Crec que és meravellós treballar amb aquesta llum natural, perquè et dona vida. Em dona fins i tot la sensació d’estar volant, de poder pensar lliurement.

I la teva passió?

La ràdio, la comunicació, la gent, les històries… Compartir. Soc molt activa a les xarxes socials, sobretot a Instagram, i crec que la base d’aquest canal és això: compartir. Compartir el teu dia a dia, coses que, de vegades, semblen una ximpleria, però que a la gent els agrada. I a mi m’encanta veure el que fan els altres, els llocs on van… I acabes aprenent un munt de coses que no coneixies.

I riure! No recordo ni un dia que no hagi rigut. Fins i tot en els dies més tristos, en moments durs, l’humor sempre acaba sortint. És una vàlvula d’escapament perfecta.





Practiques algun hàbit saludable?

Des de fa poc vaig al gimnàs, que era una assignatura superpendent que tenia, ja que ho vaig intentar diverses vegades, però no era constant; anava pagant les quotes i no hi anava mai… Fins que em vaig apuntar a un gimnàs que és al costat de la feina i això em va perfecte, perquè si no seria impossible i m’acabaria passant com sempre. Així que, quan surto d’aquí, me’n hi vaig directa. Tinc un entrenador personal i m’anima molt a continuar. És molt motivador. També vaig a classes dirigides amb més gent i, així, m’animo a seguir el ritme de la resta, i tornem al tema de compartir… La veritat és que em sento més bé cada cop que faig esport. Espero que duri!

Més enllà de l’estil… Volem saber, què és el que fa destacar Maria Xinxó?


Crec que la gràcia és que faig el que vull. Un dia puc anar molt arreglada i un altre dia molt informal. De vegades, la gent se sorprèn: “Ui, que rockera!” o “Si que vas atrevida avui, no?”. Hi ha dies que puc anar amb talons de 15 cm i al dia següent amb vambes, i em sento còmoda amb les dues coses. I faig el mateix amb els cabells; no tinc un estil concret: tinc les cabells arrissats, però avui els porto llisos. No m’agrada encasellar-me. Em poso el que em ve de gust. És la gràcia de la meva manera de ser. No hi ha res pensat.




Quina ha estat la teva experiència més Mistinguett?

Mistinguett, per mi, és elegància. La Plume és precisament això, elegància. I la meva experiència Mistinguett va ser la festa que es va fer per presentar La Plume al Festival de Cinema de Sitges. Va ser un esdeveniment molt bonic i molt avantguardista. Hi havia una barreja d’estils molt interessant. Hi havia quelcom de modern, quelcom d’elegant, també d’arriscat… Crec que tot això ho dona i defineix Mistinguett.

Ja coneixes la figura de l’autèntica Mistinguett, saps que li rendim homenatge a ella i a totes les dones que lluiten per un somni. Actualment, quin seria el teu referent, la teva Mistinguett?

Ho tinc claríssim. Fa uns mesos vaig descobrir una dona impressionant. És la Clara Peya, compositora i pianista. És una noia que, com la dona Mistinguett, s’arrisca amb tot. Fa uns espectables que no tenen res a veure amb el que he vist habitualment. És molt especial i molt feminista. En els seus treballs, tot el que diu té un sentit: en el seu darrer disc, té unes lletres molt reivindicatives i en l’espectacle que fa ara a la Sala Beckett fa una representació que a mi em va deixar impactada. La Clara té un trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i, juntament amb la seva germana, que és ballarina, expliquen, de manera preciosa, aquesta realitat, sense estigmes. Avui dia, hi ha molts tabús en parlar de les malalties mentals. Doncs ella trenca amb tots aquests tabús. És per això que, per mi, és la dona referent en molts aspectes.


EL NOSTRE TEST #FANTASTICWOMEN

Un moment del dia per prendre cava.
Et diria que qualsevol, però va, direm a mitja-tarda.

Un color.
El blau.

Una pel·lícula.
Moulin Rouge.

Una cançó.
Elephant Love Medley de Moulin Rouge. És una barreja de cançons brutal.

Un llibre.
L’últim que m’acabo de llegir, L’art de portar gavardina de Sergi Pàmies, que et deixa bastant tocat perquè diu moltes veritats.

Un imprescindible a la teva bossa.
Crema de cacau. Bé, i el mòbil! (esclata a riure). El que passa és que mai no és a la bossa; sempre el tinc a la mà.

I per a tu, què és el correcte?
Per mi, el correcte és ser feliç. Somriure. Passar-t’ho bé amb el que fas. I l’incorrecte alhora.

 

0